Atenció al Client 900 649 028
transició energètica

Transició energètica per a Europa

Transició energètica és la progressiva transformació de l'actual model energètic cap a un de més verd. Vegem-ne els objectius i la procedència d'aquest projecte.

28/02/2017 |

En una societat que avança a ritmes desorbitats, en què la contaminació ens ha obligat ja a prendre mesures com a regular el trànsit  segons número de matrícula, com es va fer a Madrid, o a etiquetar els vehicles, e inclús a retirar-los de la circulació segons l’antiguitat, ens veiem empentats a millorar la situació d’alguna manera per tal de no fer malbé el món alhora que estalviar llum.

Europa porta dècades reunint-se buscant una solució efectiva social i econòmicament i marcant objectius a mig-llarg termini per tal d’acabar amb la contaminació que nosaltres mateixos produïm. Davant la imperiosa necessitat que la descontaminació implica, veiem en les energies netes una sortida, i d’aquí que Europa camini cap a la progressiva transició energètica.

Què és la transició energètica

Denominem transició energètica la transformació progressiva de l’actual model energètic cap a energies més netes. Dins les energies convencionals, usades habitualment, hi trobem les grans infraestructures de generació tèrmica i nuclear. Aquest model contaminant es mou cap a un de renovable a on el primer sigui la eficiència energètica i la producció neta i a on el consumidor i les instal·lacions puguin coexistir.

La transició energètica implica la progressiva substitució de les tecnologies tradicionals que fem servir per a generar electricitat, moure’ns i, per exemple, escalfar les nostres llars.

Quan neix el concepte de transició energètica

El concepte de transició energètica s’emmarca en la necessitat de lluitar contra el canvi climàtic, protegir la salut de les persones i afavorir l’eficiència al consum, encaminar-nos cap a la predicció de preus i fer-los més assequibles per a estalviar llum així com disminuir les tensions geopolítiques pròpies d’un model sustentat en la dependència energètica.

Més enrere del pla de Kioto o el cim de París de 2015, Alemanya (juntament amb Àustria) va ser pionera en la denominada Energiewende, una transició energètica vigent des de l’any 2010 la llei més impactant de la qual és la supressió de l’energia nuclear de cara el 2022.

Energiewende

Els objectius de l’Energiewende són, a grans trets, la reducció de les emissions de CO2 del 40% a 2020, amb respecte als nivells de 1990, i del 80-95% al 2050.

Han aconseguit centrar en uns objectius molt concrets la seva transformació energètica a nivell econòmic i social, que el 90% de la població la conegui i que ho considerin important.

La cobertura de la demanda energètica haurà de caracteritzar-se per una altíssima flexibilitat per a casar l’oferta i la demanda, transformant l’actual dependència de combustibles i tecnologies en un altre que doni predomini a la instal·lació de renovables i l’emmagatzemat.

Aquesta extrema flexibilitat, que haurà de regular-se, farà possible una cobertura de la demanda amb actors disposats a oferir generació quan la tinguin, sumada a la part de la població alemana que ja compta amb les seves pròpies plaques solars fotovoltaiques o petites estacions eòliques. Faltarà veure com s’adapten les elèctriques convencionals a aquest nou model.

Transició energètica i societat

La transició energètica també comporta canvis al comportament del consumidor cap a l’increment de l’estalvi energètic i l’eficiència energètica. Per tal de poder materialitzar aquesta transició, és necessària una regulació que permeti la progressiva descarbonització de la nostra economia paral·lela als objectius en quant a la lluita contra el canvi climàtic. Amb la transició energètica l'ésser humà es proposa estalviar llum a nivell domèstic i global. Per a fer-ho, s'haurà d'invertir en infraestructures solars, eòliques i d'emmagatzematge.

A nivell Europeu, són diversos els països  que opten per l’auto-abastiment energètic amb, en la majoria dels casos, plaques solars; com passa a gran part del Regne Unit i Alemanya. En un futur, aquesta tendència aspira a una Europa realment integrada en què s’avanci com un espai comú, inclòs en matèria energètica, per a unificar els preus i interconnectar-se en un tot, com era el seu propòsit inicial.