Atenció al Client 900 649 028
marie curie

La dona treballadora, llegat de Marie Curie

Marie Curie, nascuda a Polònia el 1867, es va topar amb multitud de problemes per a dedicar-se al camp que volia; el de la ciència. Val a dir que en aquella època, al seu país natal, les dones no podien anar a la universitat; ella, en canvi, va decidir arriscar la seva salut física i mental per a no haver de renunciar a la seva vocació d’investigadora científica, i ho va aconseguir.

08/03/2017 |

Per a aquest 8 de març, dia de la dona, recuperem el que probablement sigui el cas de superació femenina més conegut dins del món de la ciència; el de la Marie Curie.

Marie Curie, nascuda a Polònia el 1867, es va topar amb multitud de problemes per a dedicar-se al camp que volia; el de la ciència. Val a dir que en aquella època, al seu país natal, les dones no podien anar a la universitat; ella, en canvi, va decidir arriscar la seva salut física i mental per a no haver de renunciar a la seva vocació d’investigadora científica, i ho va aconseguir.

Marie Curie, dona treballadora

La doble guanyadora del premi Nobel va ser pionera en molts aspectes que avui en dia encara són motiu de lluita per a les dones, com la conciliació familiar o la igualtat d’oportunitats.

Breu història de la Marie Curie

Encara que el seu cognom patern era Sklodowska, va adoptar el famós “Curie” del seu marit, en Pierre Curie.

Aleshores, a Polònia, les dones no tenien dret a anar a la universitat, així que va decidir perseguir la seva vocació i anar-se’n a París, a on va sobreviure amb pocs estalvis fins a llicenciar-se, número ú de la seva promoció en Física a la Sorbona.

Al 1895 es va casar amb Pierre Curie, apassionat i prometedor físic, qui va ser el seu company d’investigacions. Després de casar-se, es van instal·lar a un senzill apartament parisenc, a on van dedicar-se plenament a les seves investigacions i a criar les seves dues filles.

Va encunyar el terme “radioactiu” al descobrir que hi havia elements molt més radioactius que l’urani que estudiaven, descobrint així el poloni i el radi, i va ser a partir d’aquesta etapa, després de guanyar el premi Nobel per l’aïllament d’una fracció de gram d’urani, que van arribar els reconeixements que van convertir, al 1904, en Pierre Curie en catedràtic de Física de la Universitat de París i en membre de l’Acadèmia Francesa; càrrecs que, com que mai eren ostentats per dones, Marie no va obtindré malgrat la major part dels descobriments eren d’ella.

Quan va morir en Pierre, el 1906, Marie va heretar la seva càtedra, i la va compaginar amb altres investigacions que la van portar a guanyar el Nobel de Química el 1911. Va ser nombrada directora de l’institut del Radi de París i, finalment, va morir de leucèmia el 1934.

Què fa tant especial a la Marie Curie

Encara que sembla que ha plogut molt des d’aquell 1900, en ple 2017 encara estem lluitant per molts drets de la dona. No ens queda tant lluny el cas d’una dona a la que, només per ser dona, mai se la va respectar com a científica, o no al menys fins que va morir el seu marit. Tampoc ens queda tant lluny una dona que hagi d’aprendre a compaginar vida familiar i laboral perquè se li pressuposa el deure de cuidar els seus fills, ni ens queda tampoc tant fora d’òrbita una dona que només va aconseguir el reconeixement que mereixia fins que la opció masculina no va quedar fora de joc.

Podria dir-se que Marie va ser pionera en “conciliació” i en superació. Parlem d’una dona que va descobrir dos elements de la taula periòdica que encara s’estudia a les escoles (Radi i Poloni), d’una dona que no va conèixer la fama fins que no va viatjar als Estats Units, al 1921, a on sí se la va tractar com a una eminència científica, d’una dona que va guanyar dos premis Nobel, que va sacrificar i necessitar més temps i esforç que qualsevol home de la seva època per tal de convertir-se en la investigadora que va ser i, sobre tot, d’algú que no va renunciar als seus somnis i els va aconseguir malgrat totes les barreres que li va interposar la seva societat.

I què va oferir ella a canvi? Acceptació i la renuncia a la patent del seu primer descobriment, l’aïllament del radi, per a deixar-lo a disposició de la comunitat científica.

L’herència de Marie Curie

Encara que no és una solució energètica molt verda ni la millor forma d'estalviar llum, a la Marie li devem les actuals centrals nuclears; és probable que la ciència i la tecnologia no haguessin arribat a on estan sense els seus descobriments. Li devem un programa d’acceleració Europeu, que porta el seu nom, i li devem també una reflexió sobre una societat que, sovint, sembla que no ha canviat tant.