Atenció al Client 900 649 028
nadala

Nadala 2017 d’en Josep Moré i Pruna

A Factorenergia hi ha arribat una carta: la Nadala 2017 d'en Josep Moré. Gràcies per enviar-la!

19/12/2017 |

Avui, prop de dates festives, volem donar públicament les gràcies a en Josep Moré i Pruna, amic de Factorenergia i client, que escriu nadales de la seva mà des de fa quinze anys. Aquest any, ens n’ha enviat un exemplar que volem compartir. Moltes gràcies, Josep.

Nadala 2017 d’en Josep Moré i Pruna

Nota preliminar

Fa quinze anys que escric Nadales

en més o menys encert,

però sempre intentant expressar

il·lusions, vivències viscudes o sentiments

que brollen de molt endins.

 

Aquest any però, afloren uns sentiments

que m’han colpit sensiblement i, malgrat

que Nadal no sigui el moment més propici,

han sorgit com un torrent desbocat,

que intento reconduir amb l’ajut

d’aquestes lletres que tens entre mans.

 

Hi ha elements, polítiques i realitats al món

que no podem controlar ni canviar.

Però en canvi, depèn de nosaltres

posar aquell gotim d’oli de tendresa

que dóna il·lusió, llum, color

i estimació al nostre voltant.

Malgrat doncs que sigui un pèl malgustós

el que seguidament llegiràs,

desitjo que aquest nou Nadal

el visquis amb plenitud, goig i la màgia

que la celebració es mereix.

 

Caldrà vestir un nou pessebre

Enguany no se si podré

vestir el pessebre antic,

asseure’m a taula

enllestir l’escudella i el rostit,

sabent el què passa

al carrer de sota casa.

 

Caldrà vestir un nou pessebre?

amb pateres lliscant a mar obert

que perden rems, dignitat i la vida

a mig camí, d’una terra que els escup,

d’una terra que no els acull.

 

Caldrà canviar muntanyes de suro

per ciutats de cartró i amples voreres,

on conviuen gent de tots colors,

música, cafè i rams de flors.

I de cop! S’hi entravessa

el mateix diable a cavall d’un furgó

curull de rancúnia i ressentiment.

Llavors xiscla la gent,

voleien taules i cadires,

sembrant pànic i desolació

segant vides senzilles.

Llambordes tenyides de sang,

en nom d’un Déu

que podria ser el meu.

 

Amb un pinzell vell

pintaré un desert,

un pou eixut, un cap erm,

on nadons hi deixen la pell

per falta d’aliment.

Mentre metges supliquen impotents

ajuts i medicaments.

 

Vestiré camins de sorra blanca

perquè pastors de fang

fugin de bombes i tirants,

mentre mil fronteres

aixequen barreres de fang,

ciment i reixats rovellats.

 

Caldrà treure el nostre caganer

del seu lloc de privilegi.

Amagat dins del canyer

deixaré espai per polítics corruptes

d’aquí, d’allà, d’arreu del món.

Que darrere d’unes sigles,

d’una bandera o suposat ideal,

imposen la seva llei

a cops de destral,

mentre s’omplen les butxaques

d’un poble que es creuen seu.

 

Potser per dignitat

o per vergonya,

posaré el Nen Jesús

d’esquena a l’establia.

Dos mil disset anys

i encara no ens sentim germans,

ni per una nit,

ni en la Nit de la Meravella.

Quina pena...