Atenció al Client 900 649 028
impost al sol

Què és l’impost al sol?

Expliquem les bases de l’autoconsum i els problemes de l’impost al sol del que tant hem sentit a parlar.

27/09/2016 |

No és que sigui una cosa nova, des d’octubre de 2015 se sent a parlar de si surt o no surt a compte (econòmicament parlant) tenir plaques solars i auto abastir-se degut al que li diuen “impost al sol”. Si més no, és cert que el Real Decret 900/2015 de 9 d’octubre de 2015, a part de dens, és difícil d’entendre i pot arribar a tenir buits. Essent així, intentarem esclarir una mica, al menys, els dubtes de base.

Primerament, i encara que pugui semblar evident, hauríem d’aclarir el concepte d’autoconsum:

Què és l’autoconsum?

Més enllà de la definició recarregada del RD, es defineix com a autoconsum la producció individual d’energia per a consum propi, en el cas del sol, a través de panels fotovoltaics. 

Què és l’impost al sol?

Impost al sol és el nom popular que se li ha donat al peatge de suport (o recàrrecs del RD 900/2015). És a dir, són els imports a pagar per tal de seguir “enganxat” a la xarxa elèctrica, encara que no la fem servir, i en concepte de costs i serveis del sistema.

La polèmica arriba quan aquelles persones que es disposen a legalitzar la seva instal·lació es veuen pagant per uns serveis que no utilitzen i deixant de veure econòmicament viable la solució fotovoltaica que ja tenen instal·lada.

Quan es paga l’impost al sol?

Si realitzem dit autoconsum estant totalment aïllats de la xarxa elèctrica i, per tant, abastint-nos al 100% amb energia solar, no se’ns aplicaria el citat RD i no seria necessari pagar el peatge al sol, i inclús podríem fer ús de bateries per a emmagatzemar aquella energia produïda i no consumida al moment.

En cas que la instal·lació sí estigués connectada a la xarxa elèctrica, per si en algun moment la producció d’energia no fos suficient per al nostre consum, sí que s’aplicaria el RD i, per tant, es cobraria l’impost al sol.

La única opció que eximeix de pagar peatges és auto abastir-se al 100%. Sense connectar-te a la xarxa.

Es poden fer servir bateries?

Aquest és un altre dels problemes. I és que, encara que sí és possible instal·lar bateries per a acumular energia, aquestes també han de pagar un càrrec fixe per l’energia emmagatzemada i posteriorment consumida.

Quines modalitats d’autoconsum (connectat a la xarxa) existeixen?

El Real Decret diferencia l’autoconsum en dos tipus, la diferenciació bàsica entre els dos ve donada per si les instal·lacions estan, o no, enregistrades com a productores. N’assenyalarem les característiques generals, i després en veurem una petita explicació per a deixar-ho ben clar:

Característiques de les instal·lacions d’autoconsum Tipus 1

-No estan inscrites al Registre de productors.

-Potència contractada inferior a 100kW.

- El punt de subministrament i les instal·lacions de generació han d’estar a nom de la mateixa persona.

-La suma de les potències de generació instal·lades no podrà superar la potència contractada.

-La instal·lació haurà d’estar connectada a la Xarxa Elèctrica i tindrà la possibilitat de bolcar, d’haver-ne, l’excedent energètic de la seva producció, tot i que aquest no serà remunerat.

-Existeix la obligació d’instal·lar un comptador homologat que mesuri l’energia generada neta i un altre equip que mesuri la importada de la Xarxa Elèctrica.

Característiques de les instal·lacions d’autoconsum Tipus 2

-Sí estan inscrites com a productores.

-Distingeixen la figura del productor i del consumidor.

-En cas que hi hagi més d’una instal·lació productora, el titular de totes elles haurà de ser la mateixa persona, encara que no coincideixi amb el consumidor.

-D’igual manera que a les instal·lacions de Tipus 1, la suma de les potències de generació instal·lades no podrà superar la potència contractada.

-La instal·lació haurà d’estar connectada a la xarxa elèctrica i sí podrà cobrar per l’excedent energètic abocat a la xarxa.

-Generalment, hauran d’instal·lar un comptador que mesuri l’energia generada neta i un altre que mesuri l’energia consumida.

Aclariment

Com dèiem al principi, la major diferència entre una instal·lació de Tipus 1 o Tipus 2 correspon a si està enregistrada com a productora o no. En contra de la creença general, no es distingeix per la potència contractada perquè el RD no especifica que per a ser de Tipus 2 hagis de tenir més de 100kW, sinó que posa l’èmfasi en si es distingeix productor i consumidor i, per tant,  ha d’estar inscrita al registre de productors. És a dir, si una instal·lació distingeix productor i consumidor i, per tant, ha d’estar inscrita com a productora, immediatament passa a ser de Tipus 2 encara que la seva potència contractada sigui inferior a 100kW.

Avantatges de l’autoconsum

Si bé és veritat que l’autoconsum és la mida més eficient i neta, també és cert que la normativa vigent complica la seva aplicació, al menys, si es vol estar connectat a la xarxa. Ara bé, en qualsevol dels casos, els avantatges son:

-Reducció en la factura elèctrica gràcies al millorat cost de la tecnologia fotovoltaica.

-Mínimes pèrdues de transport i distribució (des del punt de generació fins al de consum), en comparació a les pèrdues que s’apliquen al consumidor domèstic tradicional, prop del 17%.

-Disminució de les emissions de CO2; cuidem el medi ambient.

-Minoració de la dependència energètica, tant de la xarxa elèctrica com del nostre país amb l’exterior (reduint l’ús de combustibles fòssils).

 

La llei acumula diferents queixes però, actualment, i a falta de govern, haurem d’esperar per a saber si es canvia alguna de les clàusules, es deroga la llei o, per contra, se’n milloren les condicions. Per ara, i si pretens contribuir a millorar el planeta instal·lant-te plaques fotovoltaiques, pren especial atenció al Real Decret corresponent per a no pagar de més, saber com has d’inscriure la teva instal·lació i a quin tipus pertany. En qualsevol cas, acabaràs amortitzant-la i utilitzaràs una energia totalment neta.